Què ens aporta la reforma concursal, en poques paraules

13 setembre, 2022

El passat dimarts 6 , a l´hora que es publicava a la nostra web el meu anterior post, en què feia al·lusions a la terminació de la moratòria concursal i a la imminència d’aquesta reforma, es publicava al BOE la modificació del text refós de la Llei Concursal .

La veritat és que ja ens agafa una mica esgotats: la llei concursal de l’any 2003, que havia estat apedeçada en nombroses ocasions, va ser objecte d’un text refós el 2020, per la qual el text va passar de contenir 242 articles a contenir-ne 752.

Un cop el teníem gairebé dominat, arriba aquesta reforma fregant el travesser, ja que era obligat adaptar-se a una directiva europea el temps límit de la qual expirava el 17 de juliol d’aquest any.

A part d’adaptar-se a l’esmentada directiva, la reforma pretén aportar més agilitat i sobretot previsió, com a fase preconcursal, en comprovar que el sistema concursal, en general, és un cementiri d’empreses. En realitat, totes les disposicions promulgades en relació amb els procediments concursals han declarat la mateixa intenció de ser més útils per a la reflotació que les anteriors. Caldrà veure’l.

La reforma introdueix la figura del pla de reestructuració, que substituirà els refinançaments anteriors, que només servien a les grans corporacions, però que no tenien cabuda a les petites empreses. Per dirigir aquest pla de reestructuració es nomenarà un especialista, que estudiarà si l´empresa és viable i sota quins acords.

Amb això, se suprimiran els actuals acords extrajudicials de pagament, que no feien res més que dilatar el procediment, amb una taxa d’èxit baixíssima.

Dins aquesta fase preconcursal, se situa el pre-pack, que ja s’exercitava anteriorment en alguns jutjats amb bons resultats: es tracta de cercar interessats a comprar tot o part de la societat en concurs, part que es pugui concebre com una unitat productiva . Aquest procés estaria dirigit també per un especialista.

Això pot ajudar a prendre mesures amb més rapidesa i discreció.

D’altra banda, però, les normes sobre la segona oportunitat es veuen molt llastrades, ja que l’administració pública ha aprofitat aquesta nova normativa per limitar la capacitat d’exoneració del crèdit públic, i marcar condicions sota les quals les persones físiques no podrien sol·licitar l’exoneració.

Quan el concursat és persona física o autònom, destaca la possibilitat d’exoneració sense liquidació prèvia del patrimoni del deutor i amb un pla de pagaments als creditors, permetent al deutor, sota certes condicions, mantenir el seu habitatge habitual i, si fos autònom, continuar amb la seva activitat i amb els béns i drets necessaris.

També es preveu un sistema per tramitar més ràpidament els concursos sense massa, és a dir, sense actius, sistema que es pot iniciar a instància dels creditors, als quals es reserva també un paper més actiu en el moment qualificar el concurs com a culpable o fortuït.

També s’ha previst un sistema molt fàcil i àgil de concurs per a microempreses, sistema en què les comunicacions es faran principalment per formularis; no entrarà en vigor fins a finals d’any, però hores d´ara no s’ha engegat el programa i els formularis.

Les empreses en procés de concurs patiran les noves normes de no exoneració del crèdit públic, cosa que és un important escull a superar. Això, a més, s’aplicarà retroactivament a tots els concursos en marxa, en què encara no s’hagi demanat l’exoneració.

Finalment, és important destacar que tots els concursos de no empresaris es presentaran davant dels jutjats mercantils, molt més especialitzats que els de primera instància.

Per a qualsevol dubte sobre aquest article, podeu utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-vos al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la vostra consulta.

Juan Núñez – advocat

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.