Mesures per contrarestar la suspensió d’activitats de restauració

23 octubre, 2020

Després d’una llarga negociació amb els interlocutors econòmics, el Govern va aprovar, el 30 de setembre, el Reial decret llei 30/2020 de mesures socials en defensa de l’ocupació, que estén la possibilitat de prorrogar o sol·licitar ERTEs fins el 31 de gener de 2021 , a aquells negocis que estan en situació de força major.

Això es complementa amb un nou sistema d’exempcions de pagament de la seguretat social per a empreses de sectors específics i amb mesures addicionals per als sectors més vulnerables -avui, per exemple, tota la restauració- que s’enumeren en l’annex II de Reial Decret ( exempció del 75% de les cotitzacions a la seguretat social per a les empreses amb 50 o més empleats i de l’85% per a les empreses amb menys de 50 empleats).

Les empreses que es beneficien d’exempcions de la Seguretat Social per als seus ERTEs, es comprometen a salvaguardar el seu nivell d’ocupació durant un període de 6 mesos. Però qui pot comprometre a això, en l’actual tessitura?

Per la seva banda, la Generalitat de Catalunya acaba de promulgar el Decret Llei 34/2020 de mesures urgents de suport a l’activitat econòmica desenvolupada en locals de negoci arrendats, segons la qual, si arrendatari i arrendador no arriben a un acord, sol·licitat pel arrendatari, al terme de trenta dies, l’arrendament es reduirà en un 50% mentre duri la suspensió de l’activitat. En el cas que la suspensió només afectés parcialment, l’arrendament es reduirà a la meitat de l’impacte que la reducció d’aforaments o d’horaris hagués provocat. El fet que es pugui mantenir una activitat de lliurament o recollida de productes no varia aquest règim.

La norma només afecta els locals arrendats a partir de l’1 de gener de 1995.

Aquesta mesura compensa la manca d’adopció de la tan esperada regulació del principi rebus sic estantibus, present ja en molts ordenaments europeus, però no en el nostre, i que permet readaptar contractes que van ser ideats per a una determinada situació normal, a les especials circumstàncies no previstes, i que concorrin en un moment donat. A cada profunda crisi hem trobat a faltar aquest instrument d’equanimitat, però la nostra complexa política no sembla decidir-se a fer el pas, i els tribunals es veuen obligats a anar posant pegats sense una regulació que sustenti les seves decisions.

És evident que l’impacte de les mesures adoptades en els negocis de restauració serà de gran calat; però entenc que són necessàries, al haver-se comprovat que la major propagació de virus es produeix pel contacte social sense mascareta, que és el que passa quan ens asseiem al voltant d’una taula d’un bar o restaurant.

El resultat està per veure, i patirem encara el dur repunt dels contagis produïts abans de l’adopció de la mesura. Però és d’esperar que el sacrifici que ens brinden aquests negocis ens reporti el tan esperat fre a l’avanç de la pandèmia.

En contrapartida, hauríem de trobar la manera de compensar en major mesura el sacrifici d’aquests comerços, que representen, no només un important entramat econòmic, sinó el nucli en el qual es desenvolupa gran part de la nostra vida social.

Juan Núñez – advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.