Les empreses davant el Covid-19, el reinici d’activitat (i III)

28 abril, 2020

A l’hora de pujar aquestes línies al nostre web, estem a l’espera que demà dimecres, el Consell de Ministres aprovi la normativa per regular l’activitat judicial en el moment en que s’aixequi l’estat d’alarma. La raó primordial per emprendre aquesta regulació és l’allau de procediments que s’esperen quan es torni a arrencar una vida social i econòmica relativament normal.

Els temes que es tem bloquegin els jutjats mercantils són, malauradament, els procediments d’insolvència que s’hauran de presentar a causa de la paralització i alentiment que la crisi del Covid-19 ha provocat en l’activitat de la petita i mitjana empresa i dels autònoms.

Com ja vaig comentar en un anterior post, caldrà una dosi considerable de solidaritat per afrontar aquest gran cop, i hauríem de poder confiar concertar acords amb clients i proveïdors, i facilitats financeres per minimitzar els efectes d’aquesta situació. Però lamentablement, no tots podran aconseguir mantenir-se.

Com ja he comentat anteriorment també, des del 15 de març, en què es va decretar l’estat d’alarma, es va establir una suspensió, fins al final de l’estat d’alarma, del termini per presentar procediments concursals. Aquest termini és de dos mesos des que l’administrador o administradors de la societat puguin ser conscients que la societat és -o serà aviat- incapaç d’assumir els seus deutes.

Aquest termini es reprendrà en el moment en que s’alci l’estat d’alarma; això dóna un termini addicional per intentar redreçar les coses, però cal ser molt conscients que, durant aquest termini, cal mantenir un comportament empresarial impecable i aprofitar-lo per ordenar els aspectes administratius i comptables de l’activitat, preparant-se per el que pogués passar .

Això inclou ser molt previngut i escrupolós en les operacions que s’emprenguin en aquest període, ja que d’això dependrà, si escau, que el concurs pugui ser declarat fortuït. Cal tenir especial cura en no portar a terme cap operació que pugui afectar la solvència de l’empresa, la qual cosa podria portar a una conducta reprovable a l’hora de qualificar el concurs. Quan es pretengui una operació sobre la qual es plantegen dubtes, caldrà veure quin impacte pot tenir aquesta operació en la futura capacitat de l’empresa per complir les seves obligacions vençudes o de pròxim venciment. Si aquesta operació pot comprometre la solvència de la societat, només es pot portar a terme si es considera empresarial i econòmicament adequada i es pot justificar la seva necessita.

Accions que es consideren legalment reprovables són, entre altres, el mantenir irregularitats comptables en la comptabilitat, com portar doble comptabilitat, l’alçament de béns i la sortida fraudulenta de béns de l’actiu, mitjançant vendes simulades o per sota del seu valor per afavorir a determinats creditors; també ho és el no haver dipositat els comptes de la societat al Registre Mercantil, la presentació de documents inexactes en la sol·licitud del concurs, o la presentació tardana de mateix.

Un concurs de creditors no és gens desitjable, però pot ser inevitable si es constata la situació d’insolvència. En aquest cas, i quan es tracti d’un autònom o una petita o mitjana empresa que no té actius, el concurs de creditors pot simplificar-se considerablement. En efecte, la Llei Concursal preveu un procediment exprés per a aquells casos en què no hi ha cap actiu, ja que al no haver-ne decau completament la finalitat del concurs, que és la de rescabalar de manera proporcional als creditors amb les realització dels actius que hi hagués ; de no haver-ne, el procediment no té sentit, tancant després de la seva presentació, però no sense abans dilucidar si el concurs pot ser declarat fortuït, és a dir, si l’empresari o administrador o administradors s’han comportat com un ordenat empresari i no han comès cap de les actuacions lesives esmentades anteriorment. Així mateix, és important que l’administrador de la companyia hagi estat diligent i que la situació d’insolvència s’hagi generat per una causa objectiva. Els efectes de la pandèmia seran la causa objectiva més plausible, però no ha de quedar enterbolida per irregularitats.

Per això, és especialment important mantenir una especial cura davant un futur incert, ja que la bona fe de l’empresari és imprescindible per, sense tenir actius, obtenir un procés ràpid amb un final que permeti la segona oportunitat per refer-se.

Per a qualsevol dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Juan Núñez – Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.