La possibilitat de filmar en secret als empleats

11 novembre, 2019

A hores d’ara, ja tots sabem, en virtut del que estableix la Llei de Protecció de Dades Personals i Garantia dels Drets Digitals que, per instal·lar càmeres que puguin registrar o visualitzar els empleats desenvolupant el seu treball en l’empresa, cal que se´ls informi  prèviament.

Proteccion_de_datos_personales

Però què passa quan es sospita que s’estan produint irregularitats greus i es vol descobrir a l’infractor? Si s’informa de la instal·lació de les càmeres, l’infractor deixarà de cometre-la, o la cometrà burlant les càmeres, ja que coneix la seva existència.

El cas no és teòric: en uns magatzems es van detectar sostraccions importants de material. L’empresari va instal·lar unes càmeres i va descobrir als amics de lo aliè i els va acomiadar. En el plet que van interposar els acomiadats es va demanar la nul·litat de l’acomiadament, sobre la base de la vulneració dels drets fonamentals a la intimitat i la dignitat dels treballadors, continguts en el Conveni Europeu de Drets Humans, per no haver informat de la instal·lació de les càmeres, al que, a més, obliga la Llei de Protecció de Dades.

Els jutges espanyols van donar la raó a l’empresari, ja que entenien que les càmeres s’havien instal·lat per raons legítimes. Els acomiadats van acudir a el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que, en canvi, els va donar la raó, i va sancionar a l’Estat espanyol perquè els seus tribunals no van protegir prou els drets dels treballadors.

La sentència de l’TEDH va ser recorreguda per l’Advocat de l’Estat, i la Gran Sala del TEDH va fallar a favor de l’Estat espanyol, és a dir, a favor de l’empresari en aquest cas.

La nova sentència de la Gran Sala es basa –per fer una excepció al dret dels empleats a conèixer anticipadament l’existència de les càmeres-, en l’excepcionalitat i justificació de la mesura, i la proporcionalitat entre el dret infringit i el bé a preservar (acabar amb els robatoris), és a dir, que no hi havia una altra manera menys lesiva d’aconseguir el resultat.

D’això es dedueix que, de trobar-se en una tessitura semblant, podria plantejar-se la instal·lació secreta de càmeres, considerant prèviament:
– Si els fets que se sospiten tenen entitat suficient.
– Si hi ha prou indicis que s’estan cometent aquests fets.
– Si no hi ha altra manera d’obtenir el resultat perseguit, és a dir, de descobrir a l’infractor.
I assumint que aquestes mesures seran limitades al mínim necessari durant el menor temps possible.

En aquestes condicions, doncs, l’actuació es veuria justificada, en principi, pel dret a preservar el bon funcionament de l’empresa, que no s’hagués aconseguit de cap altra manera. Però aquest és un tema que els tribunals hauran de qualificar cas a cas, ja que la pròpia sentència de la Gran Sala ens diu:

“Els tribunals nacionals van verificar així si la videovigilància estava justificada per un objectiu legítim i si les mesures adoptades amb aquesta fi eren apropiades i proporcionades, observant en particular que l’objectiu legítim perseguit per l’empresari no podia aconseguir-se amb mesures que fossin menys intrusiva per als sol·licitants”.

Seria recomanable, arribat el cas, aixecar una acta notarial de manifestacions, prèvia a l’adopció de les mesures, on s’exposessin totes les consideracions anteriorment relacionades, a fi de justificar la necessitat i proporcionalitat de la mesura.

Per a qualsevol dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Juan Núñez – Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.