La nova normativa contra el frau fiscal Notes del més destacat (1)

27 juliol, 2021

La Llei 11/2021, de 9 de juliol, de mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal, que va entrar en vigor l’11 de juliol, introdueix nombroses modificacions en els principals impostos com: IRPF, IS, IVA, ISD, IP, entre d’altres, així com en la Llei general tributària.

A l’efecte de facilitar la seva comprensió, comentem esquemàticament el més rellevant en tres posts que seran publicats consecutivament.

  1. Impost sobre Societats
  • Transparència fiscal internacional. Amb aquest règim es grava a Espanya determinades rendes obtingudes per societats participades a l’estranger en territoris de baixa o nul·la tributació. S’amplia el règim, afectant no solament a les filials situades en països de baixa o nul·la tributació sinó també a establiments permanents en aquests territoris.

S’inclouen dos nous tipus de renda no empresarials:

– Activitats d’assegurances, creditícies, operacions d’arrendament financer i altres activitats financeres llevat que es tracti de rendes obtingudes en l’exercici d’activitats econòmiques.

– Operacions sobre béns i serveis realitzades amb persones o entitats vinculades, en què l’entitat no resident o establiment afegeix un valor econòmic escàs o nul.

Aquesta modificació té efectes per als períodes impositius que s’iniciïn a partir d’1 de gener de 2021.

  • Impost de sortida (Exit tax). La nostra Llei de l’Impost sobre Societats regula el tractament fiscal en cas de canvi de residència d’una entitat resident que trasllada el seu domicili fora d’Espanya ha d’integrar en la base imposable la diferència de valor de mercat i el valor fiscal dels elements patrimonials..

Quan el canvi de residència es produïa a un estat membre de la UE o de l’EEE, el pagament del deute tributari es podia ajornar fins que els elements es transmetien a tercers.

Aquest règim d’ajornament se substitueix per la possibilitat que el contribuent opti per fraccionar el pagament del deute en 5 parts iguals.

  • SICAV. S’estableix una sèrie de requisits a complir pels accionistes (mínim 100) perquè siguin computables a efectes de l’aplicació al tipus de gravamen de l’1%. Els socis han de tenir “un interès econòmic en la societat” en aquest sentit la Llei ho quantifica segons l’import de la inversió: inversió mínima de 2.500 € per cada soci o partícep o 12.500 € en cas de SICAV per compartiments.

El nombre mínim d’accionistes ha de concórrer al menys en les ¾ parts del període impositiu.

L’AEAT assumeix funcions de comprovació en relació a el nombre de socis.

La modificació del règim de les SICAV s’acompanya amb un règim transitori per a les SICAV que acordin la seva dissolució i liquidació durant l’any 2022 i realitzin dins dels 6 mesos posteriors tots els actes o negocis jurídics necessaris fins a la cancel·lació registral de la mateixa.

Aquest règim transitori es caracteritza per:

– Exempció ITP y AJD (operacions societàries) per la dissolució.

– Aplicació del tipus de l’1% en concepte d’IS en els períodes impositius que concloguin fins a la cancel·lació registral.

– Manteniment de l’actual règim d’ajornament per als socis si la quota de liquidació es reinverteix en altres IIC que compleixin els requisits.

– Exempció en l’IP.

  • SOCIMI. S’estableix un gravamen especial del 15%, sobre la part dels beneficis no distribuïts que procedeixen de rendes que no hagin tributat al tipus general de l’IS, ni estiguin en termini legal de reinversió i s’adeqüen les obligacions de subministrament d’informació a la nova tributació. Aquesta modificació tindrà efectes per als períodes impositius iniciats a partir de l´1 de gener de 2021, i haurà de ser objecte d’autoliquidació i ingrés en el termini de dos mesos des de la data de meritació.
  • Paradisos fiscals. S’estableix una nova definició del que es considera paradís fiscal que passa a denominar-se Jurisdicció no cooperativa.
  1. Impost sobre la renda de no residents
  • Representació fiscal a Espanya. L’obligació de nomenar representant fiscal a Espanya, es limita a exclusivament aquells contribuents per l’IRNR que no siguin residents en un altre Estat Membre de la UE o EEE sempre que hi hagi normativa sobre assistència mútua en matèria d’intercanvi d’informació tributària i de recaptació.

Respecte del nomenament de representants de contribuents de països tercers (no UE ni EEE amb assistència mútua) a requeriment d’Administració s’amplia al cas de possessió d’immoble en territori espanyol per part del no resident.

Per a qualsevol dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Cristina Burguera
Anastasiya Rogovyk

Departament fiscal

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.