La intel·ligència artificial a la justícia

4 febrer, 2020

El passat divendres 31 de gener van tenir lloc al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) les Jornades anuals Memorial Jacques Henry.

Aquest any el tema tractat va ser de molta actualitat i importància: la intel·ligència artificial al sector jurídic.

Ponent estrella va ser Viviane Reding, ex-vicepresidenta de la Comissió Europea, i ex-comissària de Justícia, Drets Fonamentals i Ciutadania.

trobades-01
Peu de pàgina: Viviane Reding

La ponència va despertar diverses reflexions: en primer lloc el propi terme de “intel·ligència artificial” resulta enganyós … Les màquines no aporten “intel·ligència” sinó informació i prediccions sobre la base al que ha passat en el passat amb situacions similars o anàlogues, però la intel·ligència és la capacitat d ‘ “inventar” i desenvolupar una solució adaptada. Aquesta serà encertada o errònia, perquè l’humà no és perfecte.

Podria la màquina, per si sola, donar una solució “perfecta”? Una solució mecànica seria una solució perfecta? Quina seria la fiabilitat de tanta perfecció? On quedaria l’avanç, el progrés, l’evolució?

Si tenim en compte l’anterior, per valorar la ‘intel·ligència’ artificial en la seva justa mesura, és indubtable que aporta una ajuda que passarà a ser imprescindible en un espai de temps relativament curt, si es pretén mantenir una activitat competitiva en el mercat, de manera que, a qui no tingui algun altre valor afegit, li serà molt difícil mantenir el nivell exigible en el temps exigible.

trobades-02
Peu de pàgina: (d’esquerra a dreta) Filippo Donati, Rosa Peña, Maria Dymitruk i Louis-Bernard Buchman.

El panell de comentaristes es va ocupar de ressaltar avantatges i inconvenients.

Un dels inconvenients més temuts és que s’estengui la tendència al fet que els jutges s’acomodin als resultats extrets de les màquines, que mai donaran una solució original o evolucionada.

Però aporta un servei d’informació més ràpid i infinitament més complet que pels tradicionals sistemes manuals.

És cert que alguns sistemes, ja avui sorprenentment potents i evolucionats, són capaços de predir, per a un cert cas sotmès a la decisió d’un determinat jutge, com seria la decisió que aquest jutge prendria. Això ajuda als advocats a orientar els seus escrits i a predir èxits o fracassos en un màxim del 80%, perquè no hi ha dos casos iguals i perquè la intel·ligència del jutge serà la que així ho apreciarà.

I entenem que, encara i sempre, assumint els possibles errors humans, és bo que sigui així.

Una última reflexió: ¿Sabem avui arribar a algun lloc nou llegint un mapa, sense GoogleMaps? Sabrem prendre decisions en el futur sense aquests sistemes? No serem massa dependents dels proveïdors d’aquests sistemes, en una cosa tan important com impartir justicia?

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.