La fi de la Reixa

4 gener, 2021

No tot ha estat dolent al 2020; almenys al final, in extremis, el que no va aconseguir Schengen ho ha aconseguit el Brexit per a Gibraltar.

Una frontera desconcertant per la seva implicació social, que es va mantenir totalment tancada des del 1969 fins al 1982, i després com a frontera externa a la UE; des de llavors, ningú ha estat capaç de solucionar aquest conflicte, que perdura des de fa tres segles.

Ara el Brexit obre, per fi, la famosa Reixa: l’acord bilateral hispano-britànic que l’obrirà d’aquí a sis mesos es va signar amb el raïm a la mà; per això se li ha batejat com l’Acord de Cap d’Any.

Esquemàticament, Gibraltar s’integrarà com una zona europea, integrant-se en l’espai Schengen; paradoxalment, els espanyols podran transitar lliurement, però els britànics necessitaran del seu passaport ja que el Regne Unit no està integrat en l’espai Schengen.

Sota la supervisió espanyola, en un període de quatre anys, Gibraltar es convertirà en una zona harmonitzada pel que fa a impostos, competència, sistema duaner, sistema legal i social, integrant-se en l’Espai Econòmic Europeu. Aquest acord ha estat sent encoratjat des de la votació del Brexit, quan es va constatar que una amplíssima majoria de ciutadans del Penyal havien votat -com no podia ser d’una altra manera- romandre a la UE. Tots els Ajuntaments limítrofs vaticinaven un desastre si no s’arribava a un acord, ja que el Penyal havia quedat fora de l’acord general negociat entre el Regne Unit i la UE, i que es va tancar el passat 24 de desembre.

El Brexit

No em semblen tan bons auguris en relació a l’acord Brexit aconseguit entre la Unió Europea i el Regne Unit; després de tants tires i arronses, que van enfonsar a Theresa May, l’acord assolit no difereix en molt, o és fins i tot pitjor, que el que ella va posar damunt de la taula en el seu moment, rebutjat llavors pel Parlament britànic.

Ja vam manifestar anteriorment, en el nostre post del 23 de setembre de 2019, la nostra preocupació per un acord que no deixés en l’aire tants interessos econòmics, socials i residencials, que deixarien de emparar-se en la regulació de lliure circulació de mercaderies, serveis i persones que brinda la Unió Europea.

L’acord, sens dubte, evita un Brexit dur, però s’ha posat l’accent en l’accés del Regne Unit al mercat únic en condicions de lleial competència, i amb intenses i àrdues negociacions sobre les quotes de pesca; però, els serveis financers han quedat fora del pacte. El Regne Unit, importantíssima potència en serveis financers, ha perdut la capacitat d’operar a la UE sota les seves pròpies condicions i, llevat acords futurs, ja siguin amb la UE o bilaterals, operarà en règim d’equivalència d’estàndards.

Segons alguns comentaristes, des del punt de vista financer, és el moment que Europa intenti ocupar l’espai que la City deixarà buit en els propers anys. De totes maneres, des del referèndum del Brexit, les entitats de la City han procedit a descentralitzar els seus serveis a places com Frankfurt, Dublín, París o Madrid, traslladant personal instal·lat abans que el Brexit fos un fet.

Efectes per als ciutadans

El 30 de desembre es va publicar al BOE el Reial decret llei 38/2020, de 29 de desembre, pel qual s’adopten mesures d’adaptació a la situació d’Estat tercer del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord després de la finalització del període transitori previst en l’Acord sobre la retirada del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord de la Unió Europea i de la Comunitat Europea de l’Energia Atòmica, de 31 de gener de 2020, per regular, entre altres qüestions, els drets laborals i de seguretat social dels residents britànics a Espanya, i l’estabilitat dels serveis financers, sota condició de reciprocitat de Regne Unit i cobrir així els períodes transitoris.

En definitiva, l’acord deixa un futur complicat, precisament, pel que fa a la circulació de serveis i persones per a aquests serveis. Els turistes recíprocs seran, evidentment, ben rebuts -per estades curtes, és a dir, turístiques-, però no podran utilitzar la finestreta de ciutadans de la UE o EEE, i caldrà portar passaport. Per als residents i el seu exercici professional o laboral es mantenen les condicions, però és un estatut transicional per a ells: tot pretendent nou a un lloc treball precisarà d’oferta i visat. Tampoc els desplaçaments d’estudiants gaudiran de la llibertat d’abans.

Així doncs, per al ciutadà del carrer, l’expressió ‘abroad’ tan típica del Regne Unit, adquireix tot el seu significat, encara que, en el fons, mai va deixar de  tenir-lo sobretot per als britànics.

Juan Núñez – advocat

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.