Els fons que per fi arriben de la UE

19 gener, 2021

La veritat és que el 2021 no ha començat amb molt bon peu (tercera onada de pandèmia, Filomena, l’assalt a l’Capitoli, terratrèmols …), fins al punt de suscitar jocosos memes a les xarxes sobre si trobarem a faltar el 2020, o si podem rebutjar la ‘subscripció de l’2021’ durant el període de prova, per no convèncer …

Però el pas del temps és inexorable i aquí el tenim per tot un any, que esperem sigui de recuperació, encara que el seu començament no sigui molt esperançador, ja que la pandèmia no dona símptomes d’amainar i, per tant, la crisi sanitària no fa res més que enfonsar més i més la nostra economia.

Per bé o per mal, no estem sols en aquest camí de pedres, sinó que, a nivell europeu, els rebrots i les situacions d’emergència sanitària que s’aguditzen dia a dia, va minvant l’economia de tots.

Davant aquesta situació, la Unió Europea ha posat en marxa ajudes per valor de 750.000 milions, dels quals 390.000 es preveu siguin a través de subvencions i 360.000 per mitjà de préstecs. S’estima que a Espanya li arribaran 140.000 milions, dels quals 72.000 serien ajudes no reemborsables. Aquest ajut es desplegarà en cinc anys.

Hi ha un cert desconeixement sobre el funcionament d’aquests fons de el Pla Europeu de Recuperació, ja que les empreses interessades no saben si els seus projectes són aptes per rebre els ajuts. Es dissenyaran projectes de caràcter estratègic per potenciar l’economia, però es desconeixen les condicions a complir per a l’accedir-hi. Mentrestant, aquest passat diumenge, en una entrevista matinal a TV3, Josep Sánchez Llibre, president de Foment del Treball Nacional, apel·lava al Govern a concedir ajudes a fons perdut a través de la condonació del ICOs; ¿Amb quins fons? Es preveu que, de la primera remesa de 34.000 milions d’euros, 7.000 milions es dirigeixin directament a les comunitats autònomes. No és molt per a emprendre una acció molt contundent. És possible que la resta tardi a aplicar-se, atesa la manca de plans concrets traçats a data d’avui. Però, d’antuvi, la Generalitat acaba de posar en marxa ajudes extraordinàries per al sector de la restauració, comerç al detall, sector turístic i serveis assimilats del Ripollès i la Cerdanya, afectats per la COVID-19: entre 1.500 i 10.000 euros en funció de l’activitat, en una aportació única. El termini per a la seva petició expira el 28 de gener.

Per organitzar les ajudes europees, s’ha promulgat el Reial Decret llei 36/2020, de 30 de desembre, pel qual s’aproven mesures urgents per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, que aporta una reducció de la burocràcia, instaurant unes normes de col·laboració de les empreses amb l’administració.

Quan es llegeixen, sembla el de “serveixis vostè mateix”, el que no vindrà a solucionar el desesperant sistema de cites instaurat per l’Administració que, excepte honroses excepcions, o no es donen, o es donen amb setmanes d’espera; de vegades, per comprovar, el dia i hora prevista, que no hi ha gairebé ningú més fent cap gestió. El Reial decret l’anomena Pla de Recuperació, Transformació i ‘Resiliència’; sent la Resiliència la capacitat de les persones per sobreposar-se a les adversitats, no resulta molt favorable, ja que efectivament, sembla anunciar la necessitat de molta resiliència…

El Pla s’estructura al voltant de tres finalitats: (i) La posada en marxa d’instruments per a la recuperació, (ii) mesures per animar la inversió privada i donar suport a les empreses en dificultats, i (iii) reforçar la cohesió entre els Estats membres per aprendre de la crisi i reforçar el mercat únic. Això es pretén dur a terme mitjançant paràmetres que permetin escometre la transició ecològica i la transformació digital; i en aquest sentit el Reial decret llei adopta mesures de modernització administrativa -reduint els terminis de resolució d´expedients- i crea organismes per a un seguiment i control dels programes d’inversió. Com diem, hi ha encara falta de concreció en aquests programes, però es preveu que els projectes siguin de gran envergadura, evitant la tan habitual infrainversió, cosa que obligarà a formar UTEs per concórrer-hi. Totes les administracions, municipals, autonòmiques o ministerials, s’habilitaran com finestretes d’informació perquè els interessats sàpiguen com accedir als programes.

En els projectes proposats, es valorarà especialment els que contribueixin clarament al creixement econòmic, a l’ocupació i la competitivitat. Per impulsar-los, es podran crear agrupacions i consorcis públic-privat, i societats d’economia mixtes. En els projectes privats en què col·laborin diverses empreses, un 40% de les mateixes hauran de ser Pimes.

S’espera que aquests projectes tinguin un clar esperit renovador i modernitzador, donant suport a nous sectors industrials i tecnològics de futur que ens apartin en el possible de la dependència del sector de serveis de l’oci, la qual cosa és un objectiu  ambiciós.

Esperem que no es perdi aquesta oportunitat d’or. Europa estarà molt vigilant amb la destinació dels fons; no és per a menys, si recordem l’escàndol de les ajudes de Fons Social Europeu per a formació professional de desocupats, al 2002 … A més, la Comissió Europea acaba de llançar una consulta sobre governança empresarial sostenible, amb l’objectiu d’encoratjar les empreses a tenir en compte l’impacte mediambiental (en particular, en el clima i la biodiversitat), social, humà i econòmic en les seves decisions empresarials. És un tema crucial per a la malmesa salut del nostre planeta, però se’ns s’ajunten tants fronts que caldrà tenacitat, sacrifici, paciència i, com no, l’esmentada resiliència.

Juan Núñez – advocat

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.