Els fons europeus: el Pla Marshall del segle XXI

15 abril, 2021

Ahir el Govern va presentar al Congrés dels Diputats el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència “Espanya pot”, en una sessió molt bronca. El Pla es correspon amb l’esborrany presentat a Brussel·les a l’octubre, del què ja vam parlar en el nostre post del 19 de gener passat.

Gràcies al pla, que sembla que s’ha consultat a consciència a Brussel·les, Espanya accedirà al paquet d’ajudes europees Next Generation EU (NGEU), que el President Pedro Sánchez va qualificar ahir com l’oportunitat que només es dóna un parell de vegades en un segle i que no es pot deixar passar.

Cal puntualitzar per qui serà aquesta oportunitat:

Els fons Next Generation EU (NGEU) exigeixen que els fons es destinin a projectes que posin l’accent en la renovació tecnològica i en la preservació de l’entorn; concretament, un mínim del 37% de les inversions i reformes han de contribuir a la neutralitat climàtica europea el 2050, el 10% a biodiversitat i un mínim del 20% hauria de donar suport a la transició digital. Precisament, hi ha un interessant informe editat per una entitat ecològica titulat Guia Next Generation EU: més ombres que llums, que exposa les etapes i respon a preguntes freqüents.

Hi ha veus bastant pessimistes al voltant de la destinació dels fons (entre elles, la referida Guia): un sector important de l’esquerra retreu que els fons aniran a mans de les grans corporacions, ja que els fons han d’afavorir una transformació tecnològica i ecològica , amb projectes com l’hidrogen, els grans parcs eòlics i fotovoltaics, el 5G i les fàbriques de bateries, comesos en els que, donada la inversió requerida, està majorment representada per la gran empresa.

Els projectes previstos tenen l’objectiu de destinar els fons a un doble objectiu: complir amb els paràmetres de l’ajuda a rebre, i transformar la nostra economia per aconseguir una major industrialització en sectors de futur, que permeti dependre menys del sector serveis.

Com ja he exposat en una anterior ocasió, es preveu que els HORECA i altres negocis turístics, què tant estan patint, es vegin fàcil i prolongadament superats per la demanda quan aquesta pandèmia se superi; l’important serà aguantar fins llavors, que no és fàcil. Però no està clar l’horitzó pel que fa a les PIME, ja que fins ara el Pla “Espanya pot” no s’ha caracteritzat per la seva transparència. Precisament la Guia Next Generation a la qual he al·ludit anteriorment fa interessants propostes per pal·liar mancances en aquest sentit.

Però mentrestant, el concepte d’empresa ‘viable’ que ha desenvolupat el Reial decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la pandèmia de la COVID-19 deixarà molta gent a la cuneta: els fons són per a aquells que estiguin patint dificultats per raó de la pandèmia, però no per a aquells que ja es troben en dificultats en un moment anterior a la pandèmia. Empreses ‘viables’ serien, doncs, les que es veuen temporalment afectades per la caiguda de l’activitat i que poden estar en una situació de sobreendeutament ‘per la crisi sanitària’, la qual cosa és una vara molt poc concreta de mesurar. Un indicatiu fonamental provindrà de l’anàlisi del balanç de 2019, que pot confirmar si l’empresa funcionava correctament llavors, i caldrà comprovar (en paraules de la vicepresidenta Nadia Calviño) si disposa d’un pla a mig termini factible i un model de negoci idoni i amb projecció de futur. En conclusió, el paràmetre més important serà si l’empresa en qüestió serà capaç de generar els suficients beneficis operatius per pagar els seus deutes, de manera que les ajudes que reben no es converteixin en subvencions a fons perdut sense impacte en l’economia general.

I aquí tenim la polèmica servida, ja que els fons no estan previstos perquè l’Estat els destini a ajudes sinó als projectes d’alta volada que hem descrit i als quals el Govern s’ha compromès, perquè en els propers 5 a 30 anys, la Unió Europea haurà de tornar els diners als mercats financers i, per tant, ha d’haver percebut aquests diners dels Estats.

Fent un símil analògic amb la pel·lícula de Luis Garcia Berlanga de 1953 “Bienvenido Mr. Marshall”, les nostres empreses que no s’ajustin als paràmetres de ‘viabilitat’ requerida bon podrien ser el poblet en què es desenvolupa tan magnífica pel·lícula.

Juan Núñez – Advocat

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.