El paquet d’ajudes als autònoms i les empreses, i altres mesures.

15 març, 2021

El paquet que es va aprovar divendres passat mitjançant aquest nou Reial decret llei 5/2021 de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial consisteix en l’aplicació de 11.000 milions d’euros de fons europeus, dels quals 7.000 milions seran a distribuir a pimes i autònoms a través de les comunitats autònomes, al que ja vam fer referència al nostre article del passat 19 de gener.

Les ajudes estan dirigides a empreses i autònoms que tinguin viabilitat, pel que estan fora de la fila els que estiguin en concurs, o ja sense activitat o tinguin deutes amb Hisenda o amb la Seguretat Social; objectiu primordial de Nadia Calvino és que l’ajuda no caigui en sac foradat, encara que per això hagin de pagar alguns justos per pecadors. Així doncs, es tracta de donar-li un flotador a aquell que encara estigui nedant amb empenta, i hagi prioritzat els seus dèbits de naturalesa pública. Finalment la definició d’empresa no viable no serà la que no pugui pagar als seus empleats o els seus proveïdors, sinó els seus deutes a Hisenda o Seguretat social; però, com també cal pagar a empleats i proveïdors per no estar en situació d’insolvència i, per tant, abocat al concurs, sembla que les ajudes siguin tan sols per a aquelles empreses que estiguin en perfecte estat de salut, però precisen d’ un finançament durant el parèntesi, i que són les que, un cop superada la situació, mantindran l’ocupació.

A més, aquest nou Reial decret llei de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial (5/2021, de 12 de març) fa especial èmfasi que ha de ser per entitats que hagin patit dificultats per raó de la pandèmia; no aquelles que ja arrosseguessin dificultats anteriors, sinó ‘les que gestionen negocis econòmicament viables en sectors altament rendibles abans de la pandèmia’. Podran ser aspirants que hagin vist reduït el seu volum d’operacions anual el 2020 en un 30%, com a mínim, respecte a 2019, sempre que el resultat de l’activitat econòmica d’aquest exercici en l’IRPF o l’IS, no hagi estat negatiu. Els ajuts es conceptuen com a finalistes, és a dir, hauran d’anar destinades als ajustos d’energia i canvi de pautes de consum, pagament de proveïdors i reducció del deute derivat de l’activitat.

Amb els mateixos criteris es crea un Fons de recapitalització d’empreses, dotat de 1.000 milions d’Euros, que s’aportaran en forma d’instruments de deute, de capital i híbrids de capital, o una combinació d’ells, a empreses no financeres, segons criteris a determinar per Consell de Ministres (en el sentit de les agrupacions i consorcis públic-privat, i societats d’economia mixtes, que esmentem en l’indicat article de 19 de gener, esmentat a l’inici).

Refinançament dels ICO

Én aquest ordre de coses, ens trobem amb que les primeres ajudes que es van oferir, a través de crèdits ICO, estan resultant un problema per la incapacitat, en molts casos, de poder fer-los front, ja que l’extensió i perseverança de la pandèmia ha perpetuat els problemes de liquiditat. Per això, s’ha previst un paquet de 3.000 milions d’Euros destinat al refinançament dels crèdits ICO. Segons l’exposició de motius d’aquest últim Reial decret llei, “les petites i mitjanes empreses i autònoms són els que han absorbit més del 98% de les operacions finançades amb aval de l’Estat ‘(els ICO).

Moratòria concursal

El termini fins a finals de març, que havia estat fixat pel Reial decret llei 34/2020 de 17 de novembre (comentat en el nostre article de 30 de desembre passat) per l’obligació de presentar concurs, modificar convenis o liquidar actius, queda ampliat fins a final d’aquest any ‘per tal de dotar d’un marge de temps addicional perquè les empreses que estan passant per grans dificultats com a conseqüència de la pandèmia puguin restablir el seu equilibri patrimonial, evitant una innecessària entrada en concurs’. S’aclareix, però, en l’Exposició de Motius, que haurien d’iniciar les mesures concursals procedents sense esperar a la referida data, aquelles empreses en les que la viabilitat no pugui ser restaurada mitjançant les diferents mesures de suport a la solvència desplegades.

S’acorden altres modificacions per anar adaptant la legislació concursal a la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu i del Consell, del 20 de juny de 2019, sobre marcs de reestructuració preventiva, exoneració de deutes i inhabilitacions, i sobre mesures per augmentar l’eficiència dels procediments de reestructuració, insolvència i exoneració de deutes, la data de transposició obligatòria finalitza el proper 17 de juliol. La més important és la que fa referència a la inclusió dels crèdits ICO al Benefici de Exoneració del Passiu Insatisfet (BEPI) que s’atorgui en els procediments de Segona Oportunitat.

Bon començament d’un tema espinós com pocs, ja que la Llei Concursal no era clara al respecte, i el Tribunal Suprem va considerar que el crèdit públic sense privilegi especial havia de quedar inclòs en el BEPI; fins que el Text refós de la Llei Concursal (que no hauria de apartar-se de la Llei) el va excloure expressament, creant una pugna sobre què preval: ¿la Llei no clara interpretada pel Tribunal Suprem en un determinat sentit, o un text refós de la Llei (no clara) confirmant el sentit contrari ?. En qualsevol cas, la línia que havia interpretat el Tribunal Suprem és la que ens marca la Directiva que s’ha de traslladar, de manera que hauria de procurar no perjudicar concursats en l’interí d’aquestes dues etapes.

Moratòria Fiscal

S’amplia a quatre mesos l’ajornament de deutes tributaris sense interessos, corresponent a les declaracions-liquidacions i autoliquidacions quan el termini de presentació i ingrés finalitzi des del dia 1 d’abril fins al dia 30 d’abril de 2021, ambdós inclosos, i s’amplien els terminis per a la devolució dels crèdits públics gestionats per la Secretaria General d’Indústria i de la PIME.

És un pas important que pretén donar una empenta, veurem si definitiu o no, a les empreses que es mantenen en dificultats per raó de la Covid, però ha quedat meridianament clar, tant en aquest text com en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència ( veure el nostre ja anteriorment citat article de 19 de gener) que les ajudes van destinades a les empreses viables. No es tracta, doncs, en paraules de l’exposició de motius, ‘de mesures de rescat d’empreses que no eren viables abans de l’esclat de la crisi de la COVID-19, sinó d’una forma d’inversió en favor de la recuperació i creixement d’aquelles empreses que, tot i travessar dificultats financeres, resulten viables per disposar d’un pla a mig termini factible i un model de negoci idoni´.

Paral·lelament, com ja vam dir, es fomentaran nous projectes de transformació tecnològica i mediambiental, (com la recentment anunciada nova empresa de bateries per a vehicles elèctrics) per a una major industrialització en sectors punters, i no dependre tant de el sector serveis. El que és segur és que hi haurà sectors que s’hauran de reconvertir forçosament. Esperem que tot sigui per millorar.

Per a qualsevol dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir·se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Juan Núñez – advocat

Feu un comentari

X

. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.