Vendes a pèrdua – una altra derrota de la petita empresa

23 octubre, 2017

Una cadena d’alimentació es va oposar a la sanció administrativa imposada per incompliment de la prohibició de venda a pèrdua que estableix la legislació espanyola en matèria de comerç minorista.

Ventas_a_perdida_minorista

Venda a pèrdua es refereix a aquelles que es fan per sota del preu de cost, és a dir perdent diners, com a tàctica de promoció.

Per a això va plantejar un “Procediment Prejudicial” al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE).

Un Procediment Prejudicial és una consulta sobre com ha d’interpretar una normativa europea, si es pensa que l’Estat en qüestió l’està aplicant erròniament, i és un poderós instrument d’harmonització de la legislació dels Estats membres.

El TJUE va sentenciar el 19 d’octubre de 2017 el següent:

La Directiva 2005/29 / CE del Parlament Europeu i del Consell, de 11 de maig de 2005, relativa a les pràctiques comercials deslleials de les empreses en les seves relacions amb els consumidors en el mercat interior, que modifica la Directiva 84/450 / CEE del Consell, les Directives 97/7 / CE, 98/27 / CE i 2002/65 / CE del Parlament Europeu i del Consell i el Reglament (CE) núm 2006/2004 del Parlament Europeu i del Consell ( «Directiva sobre les pràctiques comercials deslleials »), s’ha d’interpretar en el sentit que s’oposa a una disposició nacional, com la controvertida en el litigi principal, que conté una prohibició general d’oferir o realitzar vendes de béns amb pèrdua i que estableix excepcions a aquesta prohibició basades en criteris que no figuren en la mateixa Directiva.
Aquesta qüestió va patir un canvi radical, precisament, en ocasió de l’esmentada Directiva de 2005, ja que fins llavors es considerava que la venda a pèrdua era, tret de comptades excepcions, una pràctica deslleial i prohibida.

Avui la venda a pèrdua no està prohibida -ja ho veiem aquí-, ni deslleial, ja que, perquè sigui deslleial, ha de ser susceptible d’induir a error els consumidors sobre el nivell de preus d’altres productes o serveis del mateix establiment , tingui per efecte desacreditar la imatge d’un producte o d’un establiment aliens o formi part d’una estratègia encaminada a eliminar un competidor o grup de competidors del mercat.

Com sempre, fins que un jutjat determini que hi ha hagut ‘desacreditació d’un producte’ d’un competidor o ‘estratègia per eliminar un competidor’ (i els jutjats són molt estrictes en el que aquests conceptes signifiquen), el competidor pot haver desaparegut del mercat; sobretot -i com sempre- si és una petita empresa que no pot suportar l’agressió que pateix mentre se substanciï el plet.

 

Juan Núñez
Soci Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.