L’equilibri en la renda dels habitatges de lloguer

17 abril, 2018

No ens referirem als lloguers turístics ni als de temporada, sinó dels que constitueixen la llar de les famílies, i amb respecte a les quals (els habitatges) resulta tan difícil trobar una solució equilibrada que acontenti a uns i als altres.

La història:

Ens hem passat dècades amb una Llei d’Arrendaments Urbans que protegia als inquilins de tal manera, que hi havia casos en què es gaudia un pis de 300m2 en una zona de primera categoria per l’equivalent a 600 pessetes ‘constants’ (uns 4 € de avui) fins a la defunció de l’inquilí i més enllà, si hi havia familiars convivint amb el finat. Recordo a propietaris desesperats, obligats a canviar l’ascensor, i els ingressos per lloguers no arribaven ni per al manteniment.

Renta-Alquiler-Viviendas

La llei del pèndol:

Va arribar el ‘Decret Boyer’ el 1985, i després la nova Llei de 1994, i el mercat dels lloguers de pisos es va convertir en una mena de ‘Far West‘, en què els nous inquilins es van haver d’enfrontar a preus lliures, estades minses i les consegüents pressions a l’hora de la renovació. És evident que aquesta situació, en anys de bonança econòmica, va afavorir de manera decidida el mercat immobiliari, amb els crèdits hipotecaris que avui constitueixen el maldecap que estem vivint.

Trobar el terme mig:

Però aquí som així; no sabem trobar el terme mig de les coses, deixant que la llei del pèndol actuï com un elefant en una terrisseria. Els que hem vist una mica el que passa fora, vam comprovar amb sorpresa que, per exemple, a Alemanya, Àustria i Suïssa, és una part molt petita de la població la que té l’habitatge en propietat (la més adinerada, que busca alguna cosa exclusiva ), i que la major part de la població viu en pisos o casetes adossades on els propietaris són fons d’inversió o fons de pensions. Gaudeixen d’habitatges amb uns lloguers subjectes a barems i reguladors d’actualització, en les que romanen tota la seva vida mentre paguin el lloguer.

Nova bombolla?

Si l’habitatge deixés de ser un bé especulatiu (sembla que no serà així, ja que ja es parla d’una altra bombolla) i hi hagués seguretat de l’estabilitat de la llar, ens acostaríem a aquests models, que eviten les distorsions d’hipoteques impagables, a més de enganyoses, que hem estat vivint aquests últims anys. I aquesta situació ha abocat al mercat a un augment molt important dels lloguers, on Barcelona i Madrid han marcat màxims històrics, amb el que ens trobem que expropietaris amb hipoteques impagables es troben amb un mercat de lloguers impagables, mercat en el qual no hi ha suficient oferta, parlant-se, però, de 3,5 milions d’habitatges buits.

Intents pal·liatius:

El govern català va posar en marxa, juntament amb l’Ajuntament de Barcelona, un sistema per reduir els lloguers abusius a través de bonificacions fiscals i ajuts als propietaris que fixin preus més modestos, acollint-se a un índex de preus que s’aplicaria de manera gradual i als que al juny de l’any passat ja s’hi havien acollit 27 municipis, que representen gairebé un 60% de la població de Catalunya.

És un sistema pioner a Espanya que s’inspira en el que regeix a Berlín des de fa anys. Segons exposa la mateixa Generalitat, es tracta d’un indicador de consulta pública amb caràcter informatiu que permet conèixer una estimació del preu mitjà del metre quadrat de lloguer d’un habitatge situat en una zona i amb unes característiques definides per qui fa la consulta. La consulta es fa en el link següent: http://agenciahabitatge.gencat.cat/indexdelloguer/

Sistema equilibrat:

L’important és que els índexs siguin considerats justos tant pels llogaters com pels propietaris, tasca difícil, ja que cada un es mira l’habitatge proposat des del seu punt de vista. I, a diferència d’Alemanya i Àustria, en què la majoria dels habitatges de lloguer són de grans corporacions especialitzades, a Espanya el 97% dels habitatges de lloguer està en mans de particulars, segons dades de Solvia, el que implica més diversitat de parers.

És d’esperar que una estabilització del mercat de l’habitatge aporti avantatges també per als propietaris, en termes de regularitat en els cobraments i, possiblement, d’una major cura dels habitatges per part dels inquilins. Si aquesta estabilització pot suposar, en ocasions, un cert sacrifici pel que fa a la renda que es pretengui, aquesta es pot veure compensada a la llarga amb la regularitat (ja que no hi ha res pitjor que un habitatge pendent de llogar durant mesos) i, sobretot , hauria de veure´s complementat per les bonificacions fiscal si els ajuts. Aquest sistema podria, fins i tot, venir a reduir la necessitat d’invertir en habitatge social, per la qual cosa es donaria la paradoxa que les bonificacions i ajudes podrien acabar representant un estalvi per a l’Estat.

Si té algun dubte sobre aquest article pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

 

Juan Núñez – Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.