El nou Au Fènix: la construcció d’habitatges reneix amb força a Espanya

26 setembre, 2017

Hem viscut durant anys un autèntic enfonsament del sector, en el qual grans empreses s’han esfondrat estrepitosament, com Parquesol, Martinsa-*Fadesa o Reyal Urbis, que han estat objecte dels concursos amb més passiu del país, al costat d’infinitat d’altres empreses. Sense anar més lluny, Reyal Urbis fa tan sols uns dies va entrar en liquidació.

Un gran problema que susciten aquests casos, és quin manteniment han pogut tenir les construccions, la majoria d’elles a mig acabar, i per tant invendibles, i que no han pogut generar els ingressos que podrien possibilitar la seva terminació o correcta preservació. És molt probable que s’hagi de procedir a la demolició d’una gran part d’aquestes construccions inacabades, si la seva restauració no és econòmicament rendible. A més, molta d’aquesta obra no està situada en llocs adequats.
Construccion_viviendas_I

Però entretant, aquesta situació ha creat una gran demanda d’habitatges, i ara sorgeixen empresaris disposats a satisfer-la; empresaris que han après dels errors anteriors, com dependre excessivament del finançament (si bé és cert, també, que no podem comparar el cost dels diners avui dia, amb el qual es treballava en l’anterior dècada), o no estudiar, a fons i a llarg termini, la intensitat, localització i tipus de demanda, per adaptar a aquesta les construccions a emprendre. S’ha acabat el construir qualsevol cosa en qualsevol lloc, i veure després a qui es ven.

També cal tenir en compte que, enfront d’empreses que han sobreviscut o s’han refet, apareixen al mercat noves signatures promotores, que són autèntics ‘portaavions’ del sector, com Neinor, Aelca, Aedas, Via Célere o Kronos, disposats a aplicar-se en la construcció de residències; i darrere d’ells, tenim a grans fons d’inversió estrangers, que aporten el seu propi finançament. S’han acabat, per tant, també, les promocions amb finançament gairebé totalment externa, i que penjaven d’un fil quan es trigava un parell de mesos a vendre els pisos.

Sembla que el que ve ara és una demanda disposada a quedar-se allò que estigui ben fet i a preu raonable, fins i tot sobre plànol.
Per a això les promotores tenen el desafiament, de no només fer bé les coses, sinó de reduir costos, industrialitzar l’activitat i -esperem- entendre aquesta activitat amb certa mesura d’empresari seriós, ponderant el tradicional concepte de ‘negoci d’enriquiment ràpid’, i evitant els excessos i les corruptelas del passat. A això hi ha de col·laborar una legislació adequada.

Ha de facilitar-se l’accés a l’habitatge als joves , encara que molts d’ells amb ingressos moderats, es van incorporant al mercat.
És un repte de gran trajectòria, i per a això els nous inversors, fortament recolzats, estan invertint milers de milions d’euros en sòl situat en zones estratègiques ben estudiades que, encara en aquests moments, s’està mantenint a preus baixos. Ajudarà també a això, els costos laborals, també encara baixos, després del gran càstig sofert pel sector. Aquest càstig permet també que experimentats gestors, coneixedors dels anteriors errors, es reincorporin al sector.

El projecte del que es parla és gran: els promotors parlen d’un total de més de 40.000 habitatges en els propers tres anys, xifra que sembla baixa, si les patronals calculen que hi ha un dèficit a Espanya de 150.000 habitatges. I no oblidem que la construcció és dels sectors que més ocupació crea que no precisa de gran qualificació. Aquesta ocupació, al seu torn, genera poder adquisitiu per a l’adquisició d’habitatge, augmentant la demanda.

Falta, per això, que els bancs responguin adequadament, per acompanyar als compradors en aquest repte, doncs caminen una mica regirats en l’actualitat, a causa, en gran part, d’actuacions poc nobles envers els seus clients. Segons el Banc d’Espanya, el rescat encobert ha costat a l’erari públic més de 60.000 Milions d’Euros, rescat en gran part provocat per l’impagament d’hipoteques impagables de les quals responien pisos sobrevalorats. És hora que la banca faci també acte de constricció, i fem entre tots, promotors i financers especialment, un món més habitable, -valgui la redundància, tractant-se d’habitatges- que, per la seva importància, seria desitjable que no tornés a ser l’habitatge instrument dels uns i els altres per a l’especulació.

La compravenda d’habitatges ja va pujar un 16,8% el passat mes de juliol en relació al mateix mes de 2016, segons ha informat l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Estem, per tant, assistint en ressorgir -com au fènix- del sector que més moviment aporta: activitat, finançament, ocupació, i la implicació i satisfacció ciutadana que implica disposar d’una llar. Estarem atents a aquests moviments, que poden significar importants oportunitats d’inversió.

 

Juan Núñez
Soci Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.