Esperant la nova Plusvàlua Municipal

27 novembre, 2017

El passat dia 20, el Govern i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies van mantenir una reunió per estudiar la necessària reforma de l’Impost de Plusvàlua, a resultes de les garrotades rebudes últimament per part del Tribunal Constitucional, que va declarar contraris a la Constitució diversos articles de la Llei d’Hisendes Locals que facilitaven el cobrament d’aquest impost, fins i tot en aquells casos en què no hi hagués hagut plusvàlua, per haver hagut de vendre la propietat a preu inferior al que es va pagar quan es va adquirir.

Això es produeix perquè la plusvàlua es calcula amb referència a uns barems aprovats pel respectiu consistori, i que en els últims temps no reflectien la situació real.

Nueva-plusvalia-municipal

Però és que aquesta nova situació afecta fins i tot aquelles compravendes en què hi ha hagut plusvàlua, ja que es considera que els barems aprovats pels ajuntaments contenen un error generalitzat en el moment de la seva adopció, en haver estat extrapolats amb un futurible que s’ha constatat irreal.

Al moment de tancar aquest comentari no ha transcendit encara el resultat d’aquestes converses, però la veritat és que, entre la caiguda de les llicències d’obres i ara això, la capacitat recaptatòria de molts ajuntaments és més que preocupant, i és urgent trobar una solució . Sense anar més lluny, dijous 23 va tenir lloc una jornada tècnica dirigida per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada, en què es van debatre les fonts de finançament local, proposant establir un nou impost a totes les pernoctacions turístiques, i remodelar les principals figures impositives amb què compten els municipis: IBI, plusvàlua, ICIO o l’impost sobre els vehicles de tracció mecànica.

Pel que hem pogut saber pel que fa a la plusvàlua, sembla que es va a substituir el susdit sistema de barems per un sistema que tingui en compte la diferència entre els valors reals de transmissió i adquisició. Realment, això faria que aquest impost s’aculli a principis de càlcul més reals i que tindria en compte el ‘cas per cas’, ja que uns barems preestablerts que tenen en compte una progressió més o menys prevista no es poden aplicar a tot el sòl per igual: sempre hi haurà racons més i menys agraciats d’una mateixa zona, perquè un tingui un nou parc davant i l’altre, en canvi, un sorollós poliesportiu, que no estaven al moment d’adquirir la propietat.

Segons alguns càlculs publicats, les reclamacions del cobrat en excés per aquest concepte en els últims quatre anys, podria ascendir a 3.000 milions d’euros.

Si té qualsevol dubte referent a aquest article i desitja formular una consulta al nostre equip d’advocats especialistes, utilitzeu l’àrea de contacte. Estarem encantats d’atendre la seva petició d’informació.

 

Juan Núñez
Soci Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.