Nou gir al problema dels llegats i el aixovar domèstic

15 abril, 2019

Tornem amb el tema dels llegats i l’aixovar domèstic: La DGT contradiu als tribunals i assenyala que els llegats no s’inclouen en la base de càlcul de l’aixovar domèstic. L’any passat vam publicar una nota sobre com es calcula l’aixovar domèstic i qui ha de pagar-ho quan el causant institueix legataris en el seu testament. El citat article està basat en diverses sentència de diferents Tribunals Superiors de Justícia.

legados

La Direcció General de Tributs (DGT) recentment ha publicat dues consultes idèntiques relatives a l’aixovar domèstic (la V2964-18 de 16 de novembre de 2018 i V3293-18 de 28 de desembre de 2018) en què resol que els llegats no s’inclouen a la base del càlcul de l’Aixovar.

En concret les dues consultes diuen el següent: “El cabal relicte és el format pels béns, drets i obligacions dels quals era titular el causant, però també s´anomena de la mateixa manera a la part activa de l’herència, deixant fora de la definició al passiu de la mateixa, per considerar-ho una càrrega i no integrant de l’herència; per tant, no s’inclouen en aquest concepte els béns que es transmeten mitjançant llegat per no formar part de l’herència, però sí els béns exempts o que donen lloc a bonificacions fiscals ja que sí que formen part del cabal relicte “.

Així mateix les esmentades consultes afirmen que “en base de l’apartat 1 de l’art. 23 del Reglament de l’Impost sobre Successions i Donacions, l’obligació d’imputar l’aixovar domèstic no és exigible als legataris, especificant que, en el cas que un drethavent reuneixi la doble condició d’hereu i legatari, la part de l’aixovar domèstic que ha d’imputar és la que li correspongui com a hereu, és a dir que se li ha d’atribuir l’aixovar domèstic en la mateixa proporció en què participi en la resta de la massa hereditària.”

En base a l’exposat, és fàcil disminuir i fins i tot anul·lar a través d’un testament la tributació de l’aixovar domèstic (n’hi ha prou que els hereus rebin tots els béns en concepte de llegat).

Entenem que aquest criteri és contrari al que disposa l’art. 34 del Reglament de l’Impost de Successions i Donacions, ja que aquest només exclou del càlcul de l’aixovar, el valor dels béns addicionats, les donacions acumulades i les quantitats que siguin procedents d’assegurances sobre la vida contractades pel causant si l’assegurança és individual o el de les assegurances en què figuri com assegurat si és col·lectiu.

Per la seva banda, les sentències de 16 Mar. 2017, de 7 de Juliol de 2016 i 7 de març de 2017 del Tribunal Superior de Justícia de Madrid i la Sentència 956/2013 de 17 Set 2013, Rec. 215/2011 del Tribunal superior de Justícia d’Extremadura, afirmen que l’aixovar domèstic és un actiu més que es comprèn en la massa hereditària i que supera el concepte d’aixovar domèstic previst en el Codi Civil, per la qual cosa els hereus han d’incloure en la base imposable de l’impost no només el 3% de l’aixovar del que efectivament hereten, sinó el 3% de la totalitat dels béns, inclosos els llegats, llevat que el testador hagi deixat al legatari els estris, roba, etc. que es trobin en el bé llegat.

Especial referència mereix la STSJ de Madrid de 07/07/2016 que diu: “Del precepte que acabem de transcriure deduïm, pel que aquí interessa, (1) que l’aixovar domèstic, calculat en la forma que abans indicàvem -això és el 3% del cabal relicte que inclou tota la massa hereditària i, per tant, també els llegats-, ha de afegir-se a la porció individual de cada drethavent; (2) que l’aixovar domèstic només ha de ser abonat per l’hereu i no pel legatari, per tant, l’aixovar domèstic calculat en la forma que hem indicat només s’ha d’afegir a la porció individual que correspongui a l’hereu, però no a la que correspongui al legatari (o en els termes utilitzats pel precepte reglamentari, “persona a qui el testador hagués atribuït béns determinats amb exclusió de qualsevol altre del cabal hereditari”); i (3) que quan es doni en la mateixa persona la doble condició d’hereu i legatari (o en els termes del precepte, quan “se´ls atribuís béns determinats i una participació en la resta de la massa hereditària”), “se’ls computarà la part de l’aixovar … que proporcionalment els correspongui, segons la seva participació en la resta de la massa hereditària “, això és, segons la proporció en què se’ls hagi instituït 3 JURISPRUDÈNCIA hereus (íntegrament, si és hereu únic de la resta de la massa hereditària, per meitat, si són dos els instituïts hereus per parts iguals a la resta de la massa hereditària, i així successivament.

(… ..) En el nostre criteri, el precepte reglamentari transcrit (art.23 RISD) no es refereix, doncs, a la forma de calcular l’aixovar, qüestió que està resolta en l’art. 15 de la LISyD en el sentit que acabem d’indicar (el 3% del cabal relicte que inclou tota la massa hereditària i, per tant, també els llegats). El citat precepte reglamentari es refereix a qui ha de computar-se l’aixovar per calcular la seva porció individual o, en definitiva, per calcular la seva base imposable (…..)

Per tant, novament estem davant un dilema, sobre si aplicar el criteri de la Direcció General de Tributs o el dels Tribunals. Caldrà seure i fer números …….

Si té algun dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Dimitrichka Anghelova – Advocada

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.