Noves modificacions a la Llei d’Arrendaments Urbans

23 juliol, 2018

En el seu moment vam fer ressò de la modificació de la Llei d’Arrendaments Urbans de 2013, on destacàvem la reducció del termini de durada mínima obligatòria (que passava de cinc a tres anys) i de la necessitat d’inscriure en el registre de la propietat l’arrendament d’habitatge, si es volia que en una possible venda de l’immoble arrendat el nou propietari hagués de subrogar i complir amb el contracte d’arrendament. En definitiva, la valoració global d’aquesta reforma no va ser molt positiva.

Modificaciones-Ley-Arrendamientos-2018

L’actual Govern ha anunciat que procedirà a modificar la LAU, tornant a implantar la durada mínima obligatòria de cinc anys, encara que res sabem encara de les ulteriors pròrrogues (que va passar de tres a un any). Així mateix sembla que es van a regular els termes en relació a la fiança (sobretot les garanties addicionals que a vegades s’exigeixen). A més, en cas de venda d’habitatge arrendat, es vol tornar a la subrogació en els termes del contracte d’arrendament sense necessitat d’inscripció del mateix en el Registre de la Propietat.

Entenem que aquestes mesures són positives, però caldrà seguir el tràmit parlamentari per comprovar al final com queda tot això.

I és que, per assegurar els interessos dels propietaris, no cal disminuir els drets dels arrendataris, o precaritzar l’arrendament. Els propietaris, en general, volen respostes judicials ràpides i eficients davant de situacions d’incompliment greu de la relació d’arrendament; especialment, la recuperació de la possessió davant l’impagament de la renda. I això és perfectament compatible amb els drets dels arrendataris.

És la resposta judicial que ha de ser més eficient davant aquestes situacions d’incompliment greu i donar seguretat jurídica a l’arrendador; amb això, ens remetem a l’anterior article que dediquem a la modificació del procediment verbal de recuperació d’un immoble davant d’una ocupació il·legal.

I tal com dèiem en aquella ocasió, totes aquestes modificacions i mesures d’agilitació han d’anar acompanyades i completades d’altres polítiques que serveixin per pal·liar la necessitat d’habitatge en els sectors de la societat més desprotegida i necessitada, en situació de vulnerabilitat econòmica i d’exclusió residencial.

I que el govern, sigui quin sigui, tingui d’una vegada per totes la valentia de trobar una solució equilibrada per uns i altres davant una cosa tan essencial com és l’habitatge, evitant així que, per a cada canvi de tendència política o interessos d’alguns sectors , se li vagin posant a la Llei pegats a favor d’uns o d’altres.

Si té algun dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

David Roca – Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.