Les Qüestions Prejudicials plantejades al TJUE esmenen el retard del Tribunal Constitucional

15 octubre, 2018

En el nostre post del 5 feb 2018, comentàvem que un jutge de primera instància havia acudit al Tribunal de Justícia de la Unió Europea per a consultar la legalitat i adequació de l’índex hipotecari a la necessària transparència que exigeix el Dret Comunitari (o de la Unió).

Com ja vam exposar anteriorment, la Qüestió Prejudicial és un instrument d’harmonització del Dret Comunitari en mans de qualsevol organisme ja sigui judicial o administratiu amb capacitat d’adoptar resolucions. I últimament s’està acudint repetidament a aquesta via, tot i que la determinació d’aquestes qüestions a nivell intern, correspondrien al Tribunal Constitucional.

tribunal

No obstant això, el Tribunal Constitucional, col·lapsat amb els conflictes competencials autonòmics i les conegudes qüestions polítiques amb què ha de lidiar de manera prioritària, està rebutjant gairebé totes les qüestions que se li plantegen mitjançant el recurs d’empara, que és l’únic mitjà per el que els particulars poden accedir a aquest tribunal, de manera que, de no existir aquest instrument europeu de consulta que, a més, resol en un termini relativament acceptable, ens trobaríem en la impossibilitat d’adaptar la legislació als problemes dels particulars que la nostra societat d’avui exigeix.

El sistema de Qüestió Prejudicial està establert com una possibilitat per als tribunals que no resolen en última instància, però com una obligació en els casos en què la resolució no té recurs ordinari, de manera que els tribunals que les han d’adoptar han d’acudir a consulta que alguna de les parts en conflicte ho sol·licita.

Això no sempre ha estat així, i una certa prevenció contra el que podria interpretar-se com una ingerència en la independència de les altes instàncies d’una corporació tan important com la judicial, ha impedit que es prenguessin mesures al respecte. Però una recent sentència del TJUE de 4 d’octubre de 2018 ha declarat que l’Estat francès havia incomplert el Tractat de la Unió, ja que el Conseil d’État (que resol en última instància) no havia anat a la preceptiva consulta que li havia estat sol·licitada per una de les parts del conflicte, ja que l’única raó per no acudir és que el tema ja estigui anteriorment resolt en un cas anàleg o que la qüestió sol·licitada estigui meridianament clara.

Malgrat aquestes premisses que encara deixen un marge -encara estret- d’interpretació a aquestes instàncies per no acudir a consulta, és evident que la Qüestió Prejudicial s’assenta com un instrument més de defensa, quan la legislació aplicable no sigui compatible amb els principis d’igualtat, no discriminació o de protecció al consumidor que proclamen la legislació i jurisprudència europees.

Si té algun dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Juan Núñez – Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.