Fi de les diferències entre residents comunitaris i no comunitaris, en el règim de tributació de l’impost de successions i donacions

12 febrer, 2019

El Tribunal de Justícia de la UE amb la seva sentència de 3 de Setembre de 2014 (assumpte C-127/12), va declarar contrària la legislació espanyola reguladora de l’Impost Successions i Donacions (ISD) al Dret Comunitari, per tractar de forma diferent als subjectes passius de l’ISD, segons fossin no residents o residents, ja que aquests últims podien optar per aplicar-se la normativa d’ISD de la comunitat autònoma corresponent, i gaudir de les bonificacions fiscals aprovades per la Comunitat Autònoma, mentre que als no residents no se´ls permetia aquesta possibilitat.

sentencia-tribunal-img

Arran d’aquesta Sentència, es va modificar la normativa espanyola mitjançant la disposició addicional segona de l’ISD, que va permetre als ciutadans no residents comunitaris i els ciutadans de l’Espai Econòmic Europeu aplicar la normativa de les comunitats autònomes de la mateixa manera que un resident a Espanya, però , encara que es tractava d’un important avanç, aquesta disposició addicional segona va desplaçar el tracte discriminatori als no residents extracomunitaris, ja que, segons la referida disposició addicional, només no residents comunitaris i els de EEE podien optar per aplicar la normativa d’ISD de la seva comunitat autònoma, i gaudir de les bonificacions fiscals autonòmiques.

Ara bé; la Direcció General de Tributs, recolzant-se en la sentència de TJUE i la del Tribunal Suprem de 19 de febrer de 2018, amb la seva consulta vinculant de 11 de desembre de 2018, posa fi a aquest tracte discriminatori, establint el següent:

“Primera: La normativa espanyola que regula l’Impost sobre Successions i Donacions és contrària a la normativa de la Unió Europea, en la mesura que no respecta el principi de llibertat de moviment de capitals que regula l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, que prohibeix totes les restriccions als moviments de capitals entre estats membres i entre Estats membres i tercers països.

Segona: D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem i d’acord amb la jurisprudència del TJUE sobre l’abast del principi de llibertat de moviment de capitals consagrat en l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea, els efectes de la sentència del TJUE de 3 setembre 2014 resulten aplicables als residents en països extracomunitaris.

Tercera: En conseqüència, no s’ha de tenir en compte l’exclusió dels països tercers aliens a l’EEE en relació amb l’àmbit d’aplicació de la disposició addicional segona de la Llei 19/1987, de 18 de desembre, de l’Impost de Successions i Donacions . Per tant, el règim regulat en aquesta disposició addicional és aplicable en relació amb tots els no residents, amb independència que resideixin en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu o en un país tercer.

Si té algun dubte sobre aquest article, pot utilitzar l’àrea de contacte de la nostra pàgina web per dirigir-se al nostre equip d’advocats especialistes. Estarem encantats d’atendre la seva consulta.

Dimitrichka Anghelova – Advocada

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.