Sis novetats sobre el dret de separació de socis pel no repartiment de dividends.

8 gener, 2018

Si bé el passat mes de maig vam publicar un Manual d’instruccions per a socis minoritaris en Juntes Generals, arran de la recuperació de la vigència l’1 de gener de 2017 del tempestuós article 348 bis de la Llei de societats de capital, ara (1 de desembre) s’ha presentat al Congrés una Proposició de Llei per modificar aquest article 348 bis, que regula el dret del soci a separar-se si no rep dividends.

Recordem que l’article va entrar en vigor el 2 d’octubre del 2011, no obstant la qual cosa i a causa de les possibles conseqüències negatives davant d’una aplicació efectiva a moltes empreses, es va suspendre la seva aplicació el 24 de juny de 2012 i es va prorrogar aquesta fins al 31 de desembre de 2016, recuperant la seva vigència el 1 de gener de 2017, tot i la redacció defectuosa del mateix -segons la doctrina majoritària mercantilista-, amb el mateix redactat que se li va donar inicialment a l’any 2011.

Quins problemes suscita l’article 348bis?

La finalitat de l’article 348 bis, va ser la d’introduir una mesura de protecció als socis minoritaris perquè, en el cas que se’ls impedís de manera perllongada el obtenir rendiment econòmic, poguessin separar-se de la societat, ja que fins a aquest moment quedava a l´atzar dels socis majoritaris, el decidir si es repartien o no beneficis. Però, com ja vam anunciar, aquesta redacció parca podia propiciar tot el contrari, ja que es dotava al soci minoritari d’una posició de força respecte a la presa de decisió sobre el repartiment de dividends, el que podia suposar en molts casos un contratemps financer per a les companyies, que davant la falta de liquiditat en la tresoreria tot i tenir beneficis, havien de destinar part dels seus recursos a dividends, o bé a reintegrar el valor de les participacions o accions de qui haguessin optat per separar-se de la companyia davant la falta de repartiment de dividends.

Aquesta Proposició de Llei recull el guant de les principals qüestions criticades per la doctrina mercantilista, i “va encaminada a trobar un equilibri entre la sostenibilitat financera de la societat i la legítima aspiració dels accionistes a participar dels beneficis quan això sigui possible i raonable , és a dir, mantenir l’esperit de l’article, protegint els minoritaris, però sense que pugui ocasionar danys irreparables a les societats. “.

6 novetats principals sobre el dret de separació del soci pel no repartiment de dividends.

Les principals novetats introduïdes en aquesta Proposició de Llei, llevat de les modificacions que pugui patir com a conseqüència de la seva tramitació parlamentària, són les següents:

  1. Es condiciona l’aplicació de l’article a l’absència de disposicions estatutàries en contra, de manera que s’aclareix el caràcter dispositiu de la norma. No obstant això, es requereix unanimitat per a l’aprovació de les disposicions estatutàries que impedeixin l’aplicació, reconeixent si no, el dret de separació dels socis que hagin votat en contra.
  2. Es substitueix “a partir del cinquè exercici” per “transcorregut el cinquè exercici“, de manera que el dret no podrà reclamar-se al començament del cinquè exercici respecte als comptes anuals del quart.
  3. S’amplia el període d’obtenció de beneficis. Amb la nova redacció es requereixen tres anys continuats de beneficis per generar el dret al dividend enfront de la redacció actual que només exigeix un any. A més, la irrupció d’un exercici amb pèrdues obliga a reiniciar de nou el còmput de termini.
  4. Es redueix el percentatge mínim de beneficis a repartir d’un terç a un quart, introduint a més dos requisits acumulatius; que s’hagin obtingut beneficis durant els tres exercicis anteriors i que el total dels dividends distribuïts durant els últims cinc anys sigui inferior a la quarta part dels beneficis totals registrats en aquest període. De manera que s’opta per una major flexibilitat, ja que es permet complir amb aquest percentatge en termes de la mitjana ponderada dels últims cinc exercicis.
  5. Es substitueix la referència als “beneficis propis de l’explotació de l’objecte social” per simples “beneficis“, eliminant el concepte indeterminat que tanta inseguretat jurídica plantejava, de manera que ara es refereix al benefici real i final del conjunt del resultat.
  6. 6. S’exclou de la seva aplicació a les societats en concurs o aquelles que hagin posat en coneixement del jutjat competent la iniciació de negociacions previstes en la Llei concursal, o que hagin arribat a un acord de refinançament, sempre que satisfaci les condicions de irrescindibilidad fixades en la Llei Concursal, ampliant-se, a més, l’àmbit d’excepció subjectiu a les societats en les que les accions estiguin admeses a negociació en un sistema multilateral de negociació.

Derecho-Socio-Separacion-Reparto-Dividendos

La DRGN sobre el dret de separació del soci:

La Direcció General dels Registres i el Notariat ha assentat doctrina sobre quan un soci pot separar-se de la societat per no haver-se repartit dividends, dictant, el 29 de novembre de 2017, dues resolucions que interpreten per primera vegada, com ha de ser el repartiment del terç legal dels beneficis i les conseqüències de no fer-ho, així com altres requisits per a la separació.

En ambdues resolucions, d’idèntic contingut jurídic, la DGRN estima que el registrador mercantil té competència legal per decidir sobre el compliment o no dels requisits perquè procedeixi el dret de separació, tot i que la societat s´hi oposi (tot i que resulta possible recórrer la decisió davant els tribunals en cas d’oposició).

S’acorda també la designació d’expert independent sol·licitada pel soci minoritari en ambdues societats. A més, les resolucions expliquen que quan la societat negui la concurrència dels requisits legals per a la separació, aquesta haurà d’acreditar de manera suficient.

Finalment, i com a punt més controvertit, la DGRN determina com s’ha de calcular el -actual- terç de beneficis repartible als socis, havent d´integrar en el còmput dels resultats financers, tant els ingressos financers com els possibles dividends cobrats per la societat d’altres societats filials. Sens dubte, donen certa llum a l’aplicació de l’article i constitueixen una guia a seguir per a socis minoritaris i empreses en relació a aquest controvertit dret.

Si té algun dubte referent a aquest article us convidem a que utilitzi l‘àrea de contacte de la nostra web i consulti el nostre equip d’advocats especialistes.

Marc Garcia Botella
Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.