Un jutge consulta al TJUE sobre la transparència de l’Índex IRPH.

5 febrer, 2018

En el meu darrer article comentava la Sentència del Tribunal Suprem de 14 de desembre de 2017 relativa a l’índex de referència de préstecs hipotecaris IRPH. En aquesta resolució el Tribunal Suprem entenia que aquest índex no s´havia de sotmetre al control de transparència. Així mateix, vam fer ressò del vot particular de dos dels magistrats que consideraven que aquest índex si podia ser abusiu per no superar el control de transparència.

Un juez consulta al TJUE sobre la transparencia del Índice Hipotecario.

La consulta al Tribunal Europeu:

Doncs no hem hagut d’esperar molt més d’un mes perquè el Jutjat de Primera Instància 38 de Barcelona formulés una qüestió prejudicial davant al TJUE, en el sentit de si és contrari a la Directiva 93/13 negar el control de transparència d’una clàusula que defineix l’objecte principal del contracte (en aquest cas l’índex IRPH) per entendre que el seu caràcter oficial ja li atorga presumpció de transparència.

Els dubtes que se susciten :

Els dubtes suscitats es concreten en si tot i que l’índex IRPH estigués regulat mitjançant disposicions oficials, això no impedeix que la seva correcta comprensió per part del consumidor hagi de ser objecte de tutela judicial (control de transparència); i si per a la seva comprensió, es devia proporcionar totes les dades necessàries per a la formació del correcte consentiment: de quina manera es configurava aquest tipus de referència, com havia evolucionat, com podia ser la seva evolució, informar que es tracta d’una mitjana simple no ponderada i sense mecanisme de correcció (opacitat), comparar-lo i relacionar-lo amb altres índexs de referència (per exemple Euribor), oferir al consumidor la possibilitat d’elecció entre els diversos tipus existents, etc …

Efecte de la nul·litat de l’Índex:

A més de l’anterior, es qüestiona, si és el cas, com ha de ser l’efecte d’una eventual declaració de nul·litat per abusiu d’aquest índex: aplicar un altre tipus de referència d’interès o deixar sense interès, amb l’única obligació de retornar el capital prestat.

Com ja dèiem en l’anterior article, no és un tema pacífic i que els vots particulars de dos dels magistrats així ho evidenciaven. Un cop més, serà el TJUE qui indiqui com ha d´ aplicar-se i interpretar-se el dret de protecció dels consumidors.

Si té qualsevol dubte referent a aquest article i desitja formular una consulta al nostre equip d’advocats especialistes, utilitzeu l’àrea de contacte. Estarem encantats d’atendre la seva petició d’informació.

David Roca
Advocat

Feu un comentari

X

Uso de cookies

Esta página utiliza cookies propias y de terceros para mejorar nuestros servicios y mostrarle información relacionada con sus preferencias mediante el análisis de sus hábitos de navegación. Si continua navegando, consideramos que acepta su uso.. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació aquí.